• Imprimeix

Sòls

El sòl és un recurs no renovable a escala humana, essencial per a la vida, en tant que és la base de la producció d’aliments i fibres, manté la diversitat de plantes, animals i vida microbiana i regula els cicles de nutrients, l’intercanvi de gasos amb l’atmosfera, etc. No obstant això, no és habitual parar-se a pensar en aquesta tasca tan dispersa que realitza i en els serveis imprescindibles que cada dia ens ofereix.

En l’actualitat s’identifiquen una sèrie de temes crítics de la gestió dels quals en dependrà el futur del planeta. Entre ells destaquen la demanda d’aliments, l’aigua, els nutrients i l’energia, el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, els residus i l’equitat en els recursos mundials. La qüestió és que tots ells tenen un vincle en comú: els sòls.

En aquest sentit, les bones pràctiques agràries relacionades amb el sòl incideixen sobre molts aspectes que van, fins i tot, més enllà del món agrari.

Un maneig adequat del sòl té com a objectiu optimitzar la seva productivitat, millorant la disponibilitat i absorció d'aigua i nutrients per les plantes a través d’afavorir l'activitat biològica, la reposició de matèria orgànica i la humitat del sòl.

La utilització de la informació de sòls per a la planificació agrícola resulta molt adient des del punt de vista tècnic per a la millora de la producció i la qualitat dels productes obtinguts. A la fitxa 90, que podeu descarregar, s'explica quina informació podem trobar al Mapa de Sòls (1:25.000) de Catalunya i com es pot accedir a ella tant en paper com digitalment.

Tot i que la gestió del sòl és generalment realitzada a nivell de finca de manera puntual, els seus efectes col·laterals van més enllà i s’estenen a àmplies zones degut a l’estret lligam existent entre sòl, aigua, aire i biota. Així doncs, les bones pràctiques agràries lligades al maneig del sòl han d’anar encaminades a reduir fenòmens com l’erosió, l’escolament i la lixiviació, afavorir la vida de flora, fauna i microorganismes i mantenir el reservori de carboni, entre d’altres aspectes.

A la pràctica, les actuacions més destacades en aquest sentit inclouen:

  • Mantenir o millorar els nivells de matèria orgànica del sòl mitjançant la rotació de conreus, l’ús racional de les dejeccions ramaderes i altres subproductes d’origen orgànic, i l’aproximació cap a tècniques d’agricultura de conservació, com la sembra directa o el mínim conreu, sempre i quan sigui possible.
  • Evitar la degradació del sòl amb llaurats adequats quant a tipus d’atifells agrícoles i època d’actuació, evitant llaurar seguint la direcció del pendent i fer-ho seguint les corbes de nivell, i afavorint l’ús de cobertes vegetals per incrementar la biota del sòl.
  • Reduir l’erosió i l’escolament superficial afavorint la construcció i el manteniment de terrasses de retenció, minvant així l’arrossegament de sòl, nutrients i altres materials cap a les aigües.
  • Evitar la compactació del sòl reduint al màxim el pas de maquinària.
Data d'actualització:  15.11.2016