• Imprimeix

Camins rurals

El territori rural a Catalunya representa el 88% de la superfície total segons el Pla de Desenvolupament Rural 2014-2020 i està format per 31 comarques rurals OCDE més 32 municipis pertanyents a 5 comarques urbanes limítrofs. A més, aplega el 79% dels municipis catalans on viu el 34% de la població. (La OCDE identifica els municipis rurals com aquells que tenen una densitat de població inferior a 150 habitants/km2).

Font: DARP

 

Hi ha 22 comarques amb una mitjana de població inferior a 100 habitants/Km2, les quals representen el 61% de la superfície i acullen el 10% de la població. Si ho mirem a nivell de municipi, el 19,2% de la població de Catalunya viu en municipis de menys de 10.000 habitants i el 5% viu en municipis de menys de 2.000 habitants.

 

                  Mapes de Catalunya: nombre d'habitants i ruralitat segons OCDE. Font: DARP

 

La primera dificultat per a un desenvolupament equilibrat i sostingut del territori és l'aïllament i de la mateixa manera, la principal font de riquesa és la facilitat de comunicació i la interrelació.

D'aquí la importància d'apropar el món rural al conjunt de la societat, com a dret, com a factor de normalitat, com a base per al seu desenvolupament econòmic i com a garantia d'accés als serveis més essencials com la sanitat i l'educació així com a fi de fomentar l'equilibri territorial.

A més, l’arranjament de camins facilita el pas per punts d’interès turístic, cultural o mediambiental i, en conseqüència, es contribueix a diversificar l’economia de l’entorn rural com zones de muntanya i altres més desafavorides econòmicament.

 

L’ús popular del terme camí es caracteritza per una gran confusió semàntica. Segueixen criteris molt heterogenis que impedeixen assolir una definició unitària. A Catalunya, qualsevol via asfaltada es diu popularment carretera, i d’aquesta manera tothom assimila camí rural amb un vial no asfaltat. Ara bé, sovint els vials no asfaltats també es diuen pistes. Per altres, un camí és un vial apte sol pel trànsit a peu, és a dir, un corriol. Fins i tot, dins del mateix àmbit dels camins, existeixen els camins rals, els veïnals, les pistes forestals, de carro, de ferradura o d’abast, carrerades, cabaneres, senders...

 

No obstant, més enllà de les concepcions populars, i usos lingüístics, els camins són una realitat legal i administrativa. El Decret Legislatiu 2/2009, d’aprovació del text refós de la Llei de Carreteres, diu a l’article 2: “Es consideren carreteres les vies de domini i ús públic, projectades i construïdes fonamentalment per a la circulació de vehicles automòbils”. Queden exclosos:

  • Vies i accessos als nuclis de població de la xarxa viària municipal.
  • Els camins rurals i pistes forestals.
  • Els camins de servei o d’accés de titularitat pública o privada, construïts com a elements auxiliars o complementaris d’activitats dels seus titulars.
  • Les noves vies executades pels Ajuntaments, d’acord amb el planejament vigent.

 

 

Es considera camí rural aquella via de comunicació que d’una manera prioritària cobreix les necessitats del trànsit generat en les àrees rurals, i destinat al servei o ús general de tota la població per comunicar llocs oberts al públic i de lliure accés.

 

Són camins rurals la xarxa viària municipal i d’ús públic que dona accés al trànsit rodat per a vehicles motoritzats a:

  • Nuclis rurals o masies habitades
  • Enllaços entre poblacions rurals, entre municipis o comarques
  • Explotacions agroramaderes o forestals
  • Llocs d’interès comunitari, social o cooperatiu
  • Llocs d’interès general, turístic, històric artístic o lúdic al medi rural, etc.

 

I des d’una altra perspectiva més àmplia i des del punt de vista del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), els camins són infraestructures bàsiques al món rural que faciliten la vertebració i cohesió territorial, a la vegada que serveixen per a l’entrada d’inputs i la sortida dels productes de les explotacions agroramaderes. També són un eix de comunicació amb els centres de població municipal o comarcal (per anar a la compra, l’escola, metge...) a la vegada que faciliten la introducció de noves iniciatives econòmiques al medi rural com el turisme rural, l’artesania, l’agroturisme, petites indústries, etc. En definitiva contribueixen a l’assentament de la població rural i augmentar la qualitat de vida de la gent que hi viu.

 

No s'inclouen els camins ramaders o pecuaris que es regulen per la seva pròpia normativa sectorial.

 

 

Titularitat

Els camins, poden ser públics o privats en funció del seu titular.

Pel que fa als camins públics, la titularitat recau generalment i per definició en els municipis. La majoria de camins públics són de titularitat municipal i la seva gestió correspon als ajuntaments o a les entitats municipals descentralitzades.

Són privats aquells camins que pertanyen als particulars i que usen el camí per accedir a les seves finques.

 

 

Naturalesa Jurídica

D’acord amb la normativa vigent, els camins públics són béns de domini públic destinats a ús públic (arts. 339 i 344 del Codi Civil), i són, inalienables, inembargables i imprescriptibles (art. 208 de la Llei municipal i règim local) i d’ús comú o general, segons, l’art. 218 de la mateixa Llei.

Camí principal o primari d'ús general i agrícola. Asfaltat. Bellvís (Pla d'Urgell)

Camí principal o primari d'ús general i agrícola. Asfaltat. Bellvís (Pla d'Urgell)

Camí principal o primari d'ús general i agrícola. Asfaltat. Alàs i Cerc (Alt Urgell)

Camí principal o primari d'ús general i agrícola. Asfaltat. Alàs i Cerc (Alt Urgell)

Camí secundari d'ús agrícola. Sense asfaltar. Castelló de Farfanya (Noguera)

Camí secundari d'ús agrícola. Sense asfaltar. Castelló de Farfanya (Noguera)

Camí secundari d'ús agrícola. Sense asfaltar. Albesa (Noguera)

Camí secundari d'ús agrícola. Sense asfaltar. Albesa (Noguera)

Els camins rurals, una estratègia d’equilibri territorial i cohesió social.

Amb la potenciació i millora de la xarxa municipal de camins rurals, la Generalitat de Catalunya pretén 3 objectius bàsics o principals: equilibri territorial, desenvolupament sostenible en l’àmbit rural i millora en la cohesió social.

La primera dificultat per a un desenvolupament equilibrat i sostingut del territori és l'aïllament i de la mateixa manera, la principal font de riquesa és la facilitat de comunicació i la interrelació.D'aquí la importància d'apropar el món rural al conjunt de la societat, com a dret, com  a factor de normalitat, com a base per al seu desenvolupament econòmic i com a garantia d'accés als serveis més essencials com la sanitat i l'educació així com a fi de fomentar l'equilibri territorial.

La contribució a la diversificació de l’economia de l’entorn rural, especialment a les zones de muntanya i altres zones desfavorides (per orografia i climatologia, entre altres factors) i establiment de polítiques de sostenibilitat i cohesió social, faciliten noves oportunitats d’activitats o negocis al món rural, amb l’objectiu final que la gent de les zones rurals pugui viure millor i amb uns serveis bàsics equivalents als de la població urbana, i invertir la tendència del despoblament.

 

Avantatges de disposar d'una bona xarxa de camins:

 

Aspectes econòmics

  • Facilitar l'accés a les finques.
  • Fixar l'activitat econòmica i millorar-ne la rendibilitat.
  • Potenciar el manteniment i la modernització de les explotacions agràries.
  • Afavorir l'agricultura de proximitat.
  • Facilitar l'establiment i desenvolupament de noves activitats rurals complementàries.

 

Aspectes mediambientals

  • Preservar el paisatge i l'entorn rural.
  • Afavorir l'accés al medi natural.
  • Facilitar les tasques de prevenció, control i extinció d'incendis forestals.

 

Aspectes culturals

  • Afavorir l'accés a elements del patrimoni cultural i arquitectònic
  • Conservar la cultura vinculada al món rural. Tradicions culturals.

 

Aspectes socials

  • Corregir el dèficit estructural històric al món rural.
  • Reconèixer el paper de les infraestructures rurals.
  • Reconèixer el paper de les infraestructures rurals.
  • Frenar el despoblament i fomentar el retorn al món rural.
  • Permetre la reassignació de funcions del territori rural.
  • Facilitar l’accés de la població del món rural als serveis bàsics.
  • Disminució del temps necessari per a recórrer la distància entre els nuclis de població més aïllats i les seves poblacions de referència

 

Aspectes demogràfics

  • Esponjar la densitat de població de Catalunya.

 

Les infraestructures viàries rurals, per tant, són vitals per garantir l'accessibilitat a tot el territori rural català. A més l'activitat econòmica es veuria reduïda si no es disposa d'infraestructures bàsiques adequades, amb condicions de transitivitat, seguretat i comoditat.

Les actuacions adreçades al condicionament de camins rurals són realitzades directament pel DARP, o bé mitjançant empreses instrumentals, com INFRAESTRUCTURES.cat o TRAGSA.

El Departament també subscriu convenis amb d'altres administracions per a la realització de determinades infraestructures.

Aspcetes econòmics
Aspectes culturals

Aspectes culturals

Camí rural en bon estat

Camí rural a Navàs

Aspctes demogràfics

Aspectes demogràfics

Resultat de l'enquesta de la Fundació del Món Rural

Font: Fundació Món Rural 2010

Categoria i tipus de camins rurals

Els camins rurals com a vies de comunicació i de trànsit per a vehicles motoritzats, es defineixen com a vies de baixa intensitat de trànsit (menys de 50 vehicles pesats per carril i dia), segons la Instrucció 6.1 i 2 IC i categoria T4.

Existeixen diferents categories i classificacions del camins rurals, però en el nostre cas, considerem 3 grans grups de vies, segons el servei i ús que es doni:

1. Vies d’ús general. Donen servei als nuclis de població i de comunicació entre si, i amb altres vies de major importància (carreteres provincials, comarcals o locals).

2. Vies agrícoles i forestals. Donen accés a explotacions agrícoles, ramaderes i/o forestals i també poden donar servei a nuclis de població, com alternativa a altres vies. Aquí tindrem, segons el seu ús i servei que dona, camins principals i camins secundaris.

3. Vies d’ús reservat. Són aquells de circulació restringida o per vehicles autoritzats per l’Administració competent (camins de les Confederacions hidrogràfiques, instal•lacions militar, parcs nacionals,...). També, hi poden haver camins principals o secundaris.

 

Classificació funcional del camins rural d’ús públic (1)

Els camins rurals d’ús públic es classifiquen segons l'ús i servei que donen al territori, la tipologia definida anteriorment i les seves característiques bàsiques de la manera següent:

Classificació dels camins

Tipus de via

Servei

Amplada calçada

Capa de rodadura

Camins principals o primaris

Ús general o agrícola

A nuclis de població rural o accés a explotacions agràries intensives

4,5 – 6 m

Normalment asfaltat

Camins secundaris

Ús general o agrícola i/o forestal

A petits nuclis de població rural o masies aïllades o explotacions agràries extensives o forestals

4 – 5 m

Poden estar asfaltats o no

 

Camins terciaris

Ús agrícola i/o forestal

Accés a finques agrícoles/ramaderes o forestals

3 – 3,5 m

Generalment sense asfaltar (en terra natural) o asfaltats en alguns casos

                                                               Font: DARP

Nota (1): queden exclosos en aquesta classificació, tots aquells camins ramaders i aquells no aptes per vehicles automòbils.

 

Inventari de camins rurals de Catalunya

El DARP forma part amb altres departaments de la Generalitat d’un grup de treball coordinat per l’ICGC per a l’elaboració de les especificacions tècniques de la Xarxa de camins en desplegament del Pla Cartogràfic de Catalunya i de la Directiva INSPIRE.

Mentre no s'acabin els treballs, les dades bàsiques dels camins rurals de Catalunya són les obtingudes de la digitalització de vies rurals del mapa topogràfic de Catalunya (E: 1:50.000) de l’ICGC.

La longitud de camins i senders que tenim a Catalunya és de 181.216 km. Dels quals, 98.375 km són de camins rurals públics.

Una de les característiques de la xarxa de camins rurals públics a Catalunya és la gran densitat que té; hi ha 8,2 vegades més de camins que carreteres més autopistes, i 84 vegades més que autopistes. L’altra característica que tenen els camins és el caràcter capil•lar i transversal i d’una gran malla reticular per tot el territori.

 

 

 

Camí principal o primari d'ús general i agrícola. Asfaltat. Vilanova de la Barca (Segrià)

Camí principal o primari d'ús general i agrícola. Asfaltat. Vilanova de la Barca (Segrià)

Camí secundari d'ús general. Asfaltat. Sant Carles de la Ràpita (Montsià)

Camí secundari d'ús general. Asfaltat. Sant Carles de la Ràpita (Montsià)

Camí terciari d'ús agrícola. Sense asfaltar. Algerri (Noguera)

Camí terciari d'ús agrícola. Sense asfaltar. Algerri (Noguera)

Camins rurals

L'objectiu estratègic de les actuacions en camins rurals és millorar les infraestructures viàries del medi rural, de manera que es garanteixi una prestació adequada de serveis a les poblacions rurals i, al mateix temps, facilitar l’accés dels agricultors i ramaders a les seves explotacions.

El pla d'actuació vigent en camins és el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya (PDR 2014-2020).

L'objectiu operatiu principal és dotar el territori rural català amb una xarxa de camins que permetin comunicar totes les àrees d’activitat econòmica i social i amb la finalitat de:

  1. Mantenir l’equilibri territorial i afavorir la diversificació de l’activitat productiva de les explotacions, de tal manera que permeti introduir altres activitats complementàries com són l’agroturisme, l’artesania rural o bé activitats de serveis, assegurant d’aquesta manera la competitivitat de les explotacions agràries.
  2. Disminuir els temps de desplaçament, així com la millora de les condicions d’accessibilitat i la seguretat viària.
  3. Facilitar desplaçaments més ràpids i segurs als serveis bàsics (sanitaris, ensenyament,...) i, per tant, augmentar la qualitat de vida i el benestar de la població rural.
  4. Millorar les condicions d’accés a les explotacions agràries, ramaderes i forestals, molt important per tal d’assegurar la facilitat d’accés i la rapidesa de desplaçament en la lluita i prevenció dels incendis forestals.
  5. Fomentar les relacions humanes, amb el mantenint de festes i tradicions, així com d’accés a punts singulars d’interès turístic, cultural o natural.

 

En definitiva, potenciar una xarxa rural municipal, integrada amb altres xarxes locals o comarcals, que serveixi de nexe d’unió entre pobles, nuclis de població o masies i que, a la vegada, generi moviments de població urbana envers les zones rurals, permetent un desenvolupament territorial sostenible i harmònic, facilitant la cohesió social i la millora de la qualitat de vida de la població rural.

 

Les inversions portades a terme des del DARP en el període 2000-2017 i els kilòmetres de camins millorats són els següents:

 

Any Inversions (M€) km
TOTAL 195,888 M€ 1.435 km

2000

3,80

35

2001

5,30

50

2002

5,70

45

2003

11,80

70

2004

17,20

100

2005

10,00

60

2006

30,50

260

2007

29,10

250

2008

20,80

150

2009

19,90

120

2010

16,50

100

2011

15,32

100

2012

6,22

60

2013

0,78

6

2014

1,85

13

2015

1,05

15

2016

0,06

1

2017

0,013

0

 

 

Imatge1

 

Exemples d'actuacions

Exemples d'actuacions

Exemples d'actuacions
Exemples d'actuacions
Exemples d'actuacions
Exemples d'actuacions
Data d'actualització:  15.10.2018