• Imprimeix

Regadiu Segarra-Garrigues

Viaducte canal Segarra-Garrigues

El sistema de regadiu Segarra-Garrigues és una antiga proposta, fins al punt que el seu desenvolupament fou identificat per la Generalitat republicana com una prioritat en l'actuació del Govern. Tanmateix, fins al segle XXI no ha esdevingut un projecte específic amb unes realitzacions concretes.

És el reg més emblemàtic actualment en construcció. És un regadiu modern que fa ús de la millor tecnologia disponible i permet una gestió eficient de l’aigua, tant en el seu transport com en la seva distribució fins al cultiu, minimitzant-ne les pèrdues. La seva automatització permet centralitzar el control, per la qual cosa pot assolir-se una gestió acurada que suposa l’ús més eficient de l’aigua. Alhora, és un projecte acurat i respectuós amb el medi, tot i que lògicament suposa una gran transformació de l’entorn des de diferents punts de vista. Els estudis d’impactes ambientals previs han dissenyat el conjunt de mesures preventives correctores i compensatòries a adoptar, tant en fase d’obra com en fase d’explotació, en relació a la hidrologia superficial i subterrània, els sòls, la vegetació i la defensa de la biodiversitat de flora i fauna, el patrimoni arquitectònic i el paisatge.

A part dels subministraments agrícoles i ramaders, el Canal també transportarà aigua per a usos de boca (72.172 persones) i per a usos industrials i de serveis. L’aigua serà, per tant, un factor que contribuirà al desenvolupament integral del territori. Està previst que beneficiï 73 municipis de les comarques de la Noguera, la Segarra, l’Urgell, el Pla d’Urgell, les Garrigues i el Segrià. El sistema Segarra-Garrigues, a més, haurà contribuït a la millora de l’estructura productiva mitjançant la concentració parcel·lària de 48.000 ha, la nova construcció de 1.500 km de camins, la millora de les infraestructures elèctriques (180.000 nous kW al servei del territori) i a la rehabilitació del patrimoni històric i artístic als quals es destinen 10 milions d’euros.

Catalunya és pobra en recursos naturals i pobra en potencialitats agràries, però la història de l’agroalimentació de Catalunya és la història de com un territori amb dificultats evidents per a l’agricultura, ha esdevingut el segon clúster agroalimentari europeu, articulat i impulsat des d’un sector agrari fort i modern i una industria alimentària competitiva.

A més, Catalunya és un país relativament petit (32.100 km2) i una de les regions més muntanyoses d'Europa. El seu territori compta amb un mosaic de microclimes molt diferents, amb un ampli ventall termomètric i amb uns recursos hídrics irregulars i en moltes zones escassos. En un altre sentit és un territori densament poblat, fet que suposa una pressió afegida sobre uns recursos naturals limitats. Alhora la seva població es troba molt concentrada a l’entorn de diverses àrees urbanes, destacant entre elles de forma evident la gran àrea metropolitana a l’entorn de Barcelona, realitat que produeix desequilibri territorial.

L’aprofitament agrari de la superfície de Catalunya està condicionat per aquests factors físics (orografia, sòl i clima), per la disponibilitat d’aigua, per la pressió demogràfica i urbanística sobre el territori i per les diferents orientacions de les polítiques regionals i sectorials.

Alguns indicadors d’aquestes limitacions naturals són:

  • Altitud: el 20% del territori té una altitud superior a 1.000 m.
  • Pendent: el 50,5% del sòl té una pendent superior al 20%
  • Aridesa: 8 comarques tenen una pluviometria inferior a 400 mm al any i 12 comarques tenen una pluviometria inferior a 500 mm al any. A més de tractar-se d’una pluviometria de règim molt irregular

En termes d’ocupació territorial estricta, Catalunya és eminentment forestal. En concret més de la meitat del territori (59 %) està ocupat per boscos o bosquines. Les terres de conreu ocupen el 27% del territori. Els prats, pastures i zones humides s’estenen en el 5% del territori. La superfície urbanitzada i infraestructures ocupa el 6% i les àrees sense vegetació  el 3 %.

Pel que fa a les dinàmiques de població, hi ha una radical diferència en el creixement demogràfic com a indicador d’activitat, entre les comarques típicament de regadiu i les comarques on predominava el secà. En 150 anys les comarques de Lleida que s’han beneficiat dels regadius històrics han tingut un creixement de població proper al de la mitjana catalana, la resta de comarques o s’han estancat o han tingut forts retrocessos.

Situació del sistema Segarra - Garrigues. Font: DARP

En general el regadiu compta amb avantatges prou coneguts: millora de l’autoproveïment agrícola amb una producció clarament incrementada, eina d’equilibri territorial amb un fort impuls a l’ocupació, efecte induït vers la generació de nova i diversificada activitat a altres sectors, efectes positius en relació al canvi climàtic i, sens dubte, un nou clima social de major optimisme vers les expectatives de futur. L’objectiu, per tant, és dinamitzar econòmicament i socialment un ampli territori rural i oferir noves alternatives productives.

Canal Segarra-Garrigues. Una eina de futur

Autors: Francesc Reguant, Maite Sisquella, Ramon Lletjós. Abril 2017.

Presentació Canal Segarra-Garrigues. Una eina de futur

Autors: Francesc Reguant, Maite Sisquella, Ramon Lletjós. Abril 2017.

Destaquem

ACORD GOV/184/2010, d’11 d’octubre

pel qual es declara que concorren raons imperioses d’interès públic de primer ordre per a la realització del projecte de regadiu i concentració parcel·lària del canal Segarra-Garrigues i se n’aproven mesures compensatòries. (DOGC núm. 5755 - 15/11/2010)

ACORD GOV/66/2018, de 24 de juliol

pel qual es modifica l'Acord GOV/184/2010, d'11 d'octubre, pel qual es declara que concorren raons imperioses d'interès públic de primer ordre per a la realització del projecte de regadiu i concentració parcel·lària del canal Segarra-Garrigues i se n'aproven mesures compensatòries. (DOGC núm. 7672 - 26/07/2018)

Pla de regadius 2008-2020 Oficina del regant Agència Catalana de l'Aigua Aigües del Segarra Garrigues SA

Descripció del sistema Segarra-Garrigues

 

El sistema Segarra-Garrigues està format per dues xarxes:

 

  • Xarxa de regulació i transport:

 

Constituïda per l’estació de bombament de la presa de Rialb, el canal Segarra-Garrigues de 84.76 km i la presa d’Albagés de 80 hm3 de capacitat.

Aquestes obres, les realitza l’Administració General de l’Estat.

 

  • Xarxa de distribució:

 

Constituïda per les basses reguladores de cada sector a peu del canal, les estacions de bombament, les basses de regulació dels diferents pisos de reg de cada sector, les canonades d’impulsió a les basses de regulació i les xarxes de distribució fins a peu de parcel·la.

Aquestes obres les realitza la Generalitat de Catalunya i està previst subministrar aigua per regar 64.995 ha i abastir d’aigua a 72.171 persones de 73 municipis i 6 comarques. A part d’això, també corresponen a la Generalitat les actuacions en matèria de concentració parcel·lària i les xarxes de camins i d’electrificació.

 

Un regadiu sostenible

 

Amb la finalitat d'atendre els requeriments mediambientals, vinculats especialment a la defensa de la biodiversitat en relació a les aus estepàries, s’han adoptat un seguit d'actuacions que s’estan portant a terme:

 

  • Realització d'un nou Estudi d'Impacte Ambiental (EIA)
  • Concreció i aprovació de la corresponent Declaració d’Impacte Ambiental (DIA)
  • Reducció significativa de les dotacions de regadiu inicialment establertes
  • Ampliació de les Zones d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) dins del perímetre conreable del Sistema Segarra-Garrigues
  • Definició d'un Pla de Mesures Correctores i Compensatòries
  • Aplicació de les mesures mediambientals definides en el Pla a un ritme superior al de la dinàmica de progrés del regadiu
  • Construcció i gestió del Centre d'Interpretació de les Aus de Concabella
  • Creació del Centre d'Interpretació i Defensa de les Aus Estepàries de Mas de Melons
  • Gestió complementària de 3.948,51 ha amb mesures agroambientals finançades pel Programa de Desenvolupament Rural (PDR)
  • Creació de l'Oficina del Regant, entre les finalitats de la qual hi ha la formació dels pagesos en les pràctiques adequades que no lesionin la biodiversitat

 

També s'han dut a terme mesures correctores i compensatòries.

 

Regadiu sostenible

Informació relacionada

Situació actual i estat econòmic del projecte

Actuacions principals:

1.Xarxa de regulació i transport

Finalitzades les obres de l’estació de bombament de la presa de Rialb i del canal Segarra-Garrigues.

Recepció de les obres de la presa de l’Albagés per ACUAES amb data 23 de juny de 2017. Aprovat el projecte d’obres complementàries per part de la “Dirección General del Agua” del MAPAMA el 31 de maig de 2018.

 

 2.Xarxa de distribució del regadiu

Finalitzades les xarxes primàries de tots els sectors (basses, estacions de bombament i canonades d’impulsió) tret Sector 8 que es troba al 87% i Sector 10-11-14 que es troba al 81%. (Total executat xarxa primària: 98%)

Gairebé finalitzades les xarxes de distribució dels sectors 1, 2, 3 i 12 i de part dels sectors 4.1, 6 i 9.2-15. A més s'ha iniciat el sector 8. (Total executat xarxa secundària: 34%)

Es poden regar un total de 17.263 ha, que representen el 27% de la superfície total.

 

 3.Concentració parcel·lària

S’han executat obres corresponents a 29.945 ha (69% de la superfície prevista: 43.647 ha).

Finalitzades les obres dels sectors 1, 2 i 3 i de part dels sectors 4.1, 4.2, 6, 7, 9.1, 9.2-15, 10-11-14, 12.1, 12.2 i 13.

 

 Estat econòmic del projecte:

El cost del Sistema Segarra-Garrigues és de 1.368,74 M€ (IVA exclòs), dels quals 923,74 M€ corresponen a la Generalitat de Catalunya i 444,75 M€ corresponen a l'Estat espanyol.

L'estat de l'execució per part de la Generalitat és de 777,69 M€ entre obra acabada i obra en curs.

El desglossament de l’obra executada és el següent:

- Obres xarxa regadius (primària i secundària) i centre de control i comunicacions: 645,96 M€

- Obres concentració parcel·lària: 73,76 M€

- Obres electrificació: 17,14 M€

- Mesures ambientals: 26,40 M€

- Expropiacions: 14,43 M€

 

Característiques agronòmiques dels sectors en regadiu

 

La superfície de reg prevista per al Sistema Segarra-Garrigues una vegada acabades les obres és de 64.995 ha.

 

En aquests moments hi ha disponibles 17.263 ha de superfície regable (27% del total previst), de les quals 11.419 ha es troben en explotació amb conveni signat i facturat (66% de la superfície regable disponible actualment) i 8.903 ha es troben en reg.

 

Els cultius principals de regadiu són herbacis (ordi i panís) i fruita dolça (presseguer i nectarina). A més, s'han realitzat noves plantacions de fruita seca (ametller), olivera i vinya.

 

 

 

 

Reportatge fotogràfic dels nous regadius

 

 

 

 

 

muntatge

Informació relacionada

Visor Sistema Segarra-Garrigues

 Situació actual dels sectors de regadiu del sistema Segarra-Garrigues.

 Informació d'ús: Cliqueu a sobre de cada sector per obtenir més informació i descarregar plànols PDF de la situació actual dels sectors.

 

Data d'actualització:  17.01.2019