La Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, en la disposició vint-i-tresena, permet als directors dels serveis territorials del Departament d'Agricultura declarar l’emergència cinegètica en una determinada comarca o àmbit territorial quan es produeixi una abundància d’individus d’una espècie cinegètica o no protegida que resulti perillosa o nociva per a les persones o per tal d’evitar els danys a l’agricultura, la ramaderia, els terrenys forestals, les espècies protegides o la caça.

Es pot declarar quan es compleixin els llindars establerts a la Resolució anual de vedes de cada temporada, i en zones on les mesures adoptades fins el moment no hagin permès minimitzar els danys.

D'acord amb la resolució de vedes, els llindars són els següents:

  • Quan les abundàncies mínimes mitjanes en una zona determinada siguin de:
    • Senglars: 8 senglars/km2 de densitat mitjana durant la temporada de caça.
    • Conill: 50 conills/km2 de densitat mitjana hivernal, o més de 50 conills caçats/km2 d’acord amb les estadístiques de captures de la darrera temporada hàbil de caça.

  • Per a al resta d’espècies cinegètiques o no protegides, quan hi hagi un nombre de sol·licituds d’autoritzacions excepcionals de captura o comunicacions per danys a l’agricultura, la ramaderia, els terrenys forestals, les espècies protegides o la caça amb un nombre superior a 10, de forma ininterrompuda en els darrers tres anys.


A la resolució de declaració d’emergència cinegètica s’estableixen l’ espècie o espècies objecte de la mesura, les causes excepcionals que la motiven, l’abast territorial, el període de vigència i les mesures de caràcter cinegètic que s’estableixin.

Una vegada declarada l’emergència, per poder capturar les espècies objecte de la declaració cal tramitar les autoritzacions excepcionals que corresponguin d’acord amb el que disposa la resolució anual de vedes.

La declaració habilita a l’Administració per acordar l’execució subsidiària de mesures excepcionals de gestió cinegètica en cas de manca d’actuació de les persones que, segons la legislació en matèria de caça, són responsables dels danys causats per les espècies cinegètiques.

Cal recordar que el titular cinegètic està obligat d’acord amb la legislació en matèria de caça, en primera instància a fer front a aquesta contingència però pot donar-se el cas que:

  • No tingui capacitat per minoritzat els danys i gestionar la sobreabundància de l’espècie que els causa amb els mitjans que disposa i així ho hagi comunicat a l’Administració.
  • No hagi fet front a les seves responsabilitats ja que no consta que no hagi demanat cap autorització excepcional per minimitzar els danys.


És en aquests supòsits en que l’Administració està habilitada, segons aquesta disposició, per acordar mesures excepcionals de gestió cinegètica.

A continuació trobareu les emergències cinegètiques vigents actualment:

Data d'actualització:  12.08.2016