• Imprimeix

Boumort

La Reserva Nacional de Caça de Boumort (RNC) va ser creada per la Llei 17/1991 aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 d'octubre de 1991, amb la finalitat de protegir, fomentar i aprofitar les espècies animals que hi habiten en estat salvatge i de preservar els ecosistemes als quals pertanyen.

La Reserva té una extensió de 13.097 ha. Es troba situada al Prepirineu occidental català, entre les valls de la Noguera Pallaresa i del Segre, i abasta tot un seguit de serralades disposades transversalment de l'una a l'altra vall, d'entre les quals destaquen la serra de Boumort que dóna nom a la Reserva, la serra de Carreu, la serra de Cuberes i la serra de Batsacans.

Al nord trobem el riu Major, el riu de Taús i el riu de Noves; a l'oest amb la Noguera Pallaresa i les poblacions de Sossís, el Pont de Claverol, Sant Martí de Canals, Pessonada i Aramunt; al sud amb els cims de Sant Corneli (1.354 m), Montagut (1.346 m) i cap de Carreu (1.745 m) i a l'est amb els Prats de Montanisell, la Vall de Cabó i Noves de Segre.

L'altura màxima de la Reserva s'assoleix al pic de Boumort (2.077 m), a Lo Pi Sec (1.912 m) i al del Cap de Carreu (1.848 m). Ens trobem davant un paisatge típicament prepirinenc amb serres abruptes i relleu força accidentat que dóna peu a forts contrastos, la qual cosa afavoreix una gran diversitat.

Vegetació

La vegetació de la RNC és una mostra molt representativa de la vegetació pròpia dels prepirineus centreoccidentals catalans. A més, es troba enriquida per la penetració d'espècies boreoalpines, que es localitzen a l'estatge subalpí dels nivells culminals de la serra de Boumort, i pel manteniment d'elements xeromediterranis que augmenten encara més la singularitat d'aquestes muntanyes.

Una de les característiques més destacables és la gran diversitat de la vegetació, tant pel que fa al nombre de comunitats existents com per la seva estructura. Això ve motivat pel gran ventall de condicions ambientals que es poden trobar en una superfície relativament petita. Així, la vegetació actual representa pràcticament tots els estatges altitudinals llevat de l'alpí.

El paisatge dominant és de caràcter submediterrani amb pinedes secundàries de pinassa i de pi roig que se situen dins el domini de la roureda de fulla petita, avui en dia relegada a les rodalies de barrancs i llocs inaccessibles.

En cotes baixes i intermèdies, hi trobem els carrascars, normalment amb orientació solana, acompanyats de grans superfícies de matolls termòfils (romaní, argelagues, etc.) que poblen les àrees que es van cremar ja fa anys.

Per sobre de les pinedes de pinassa, hi trobem al pi roig, espècie que en part és natural i que se situa dins el domini de vegetació potencial que li és propi. Els boscos de pi roig han estat molt afavorits pels tractaments silvícoles, i s'estenen considerablement pel domini potencial de la roureda de roure martinenc.

La part superior d'aquestes serralades està dominada pels boscos de pi negre, els quals en aquest cas estan acompanyats per un sotabosc de boixerola i ginebre.

Finalment, als nivells culminals, per sobre dels 1.800 m, trobem prats alpinitzats formats fonamentalment per ussona, festuca duríssima i avena montana, gramínies típicament pirinenques que es desenvolupen als vessants assolellats, rocosos i amb poca nivació.

Cal destacar la presència de cinc plantes estrictament protegides dins d'aquest espai que són: Aquilegia pyrenaica, Narcissus alpestris, Astragalus danicus, Thymelaea nivalis i Pulsatilla alpina.

Fauna

L'espècie característica de la RNC és el cérvol, el qual gaudeix en aquestes serres d'una de les poblacions més importants i ben estructurades dels Pirineus. Destaca també la presència de l'isard i del cabirol. 

El porc senglar és força abundant i s'observa regularment als carrascars i les rouredes on busca intensament aglans i altres fruits del bosc.

Dins la fauna, eminentment forestal, destaca la presència del gall fer, el picot negre, el mussol pirinenc -totes tres espècies protegides- i la becada.

Als espais oberts, podem observar la perdiu roja, la perdiu xerra, el conill i la llebre europea; i als cingles i penya-segats no ens serà gens dificultós d'observar els grans rapinyaires, com ara el trencalòs, el voltor comú, l'aufrany, el falcó pelegrí o l'àliga daurada. El voltor negre, que nidifica en arbres, s'observa també sobrevolant la reserva gràcies al projecte de reintroducció que s'hi ha dut a terme des de l'any 2007, i que l'ha convertit en l'únic espai europeu on es reprodueixen les quatre espècies de voltors del continent.

Entre els carnívors destaca la presència de la guineu, el teixó i la fagina, així com altres més localitzats com el gat fer, la marta o la mustela.

Per últim, cal ressenyar la presència dins els rierols i els cursos d'aigua d'espècies singulars, com ara: el tritó pirinenc (endemisme ibèric) o el cranc de riu ibèric, Austropotomobius pallipes (cada vegada més escàs i localitzat).

Règim de la propietat

De les 13.097 ha de superfície, 12.419 ha corresponen a propietats públiques (9.533 ha són propietat de la Generalitat de Catalunya i 2.886 ha pertanyen a tres entitats locals: Sossís, Taús i La Guàrdia d'Ares). Tota aquesta superfície es troba catalogada com a Forest d'Utilitat Pública. Les 678 ha restants corresponen majoritàriament a petites finques particulars enclavades a les forests.

Distribució superficial per municipis:

 

ComarcaMunicipiSuperfície (ha)% municipi
Alt Urgell Valls d'Aguilar 2638 20,14
Pallars Sobirà   Baix Pallars 2600 19,85
Pallars Jussà Abella de la Conca   2013 15,37
Pallars Jussà Conca de Dalt 5846 44,64

Equip de gestió

Els municipis integrats en la Reserva participen en la seva gestió a través de la Junta Consultiva, on es fan informes sobre els plans d'aprofitament cinegètic, les tarifes dels permisos, el repartiment de beneficis i en la qual hi ha representats els tres consells comarcals, els ajuntaments (dos per cadascuna de les comarques integrants de la Reserva), els caçadors, els grups conservacionistes, les associacions agràries i experts en temes cinegètics.

Per a qualsevol consulta, us podeu adreçar a la Direcció Tècnica de la RNC de Boumort,

Director: Jordi Palau
Adreça: c/ can Farga, 4, 25620 Tremp
Telèfons: 973 65 47 16 - Fax: 973 65 34 48

Influència de la reserva en les comarques

La protecció i el control de què s'han beneficiat aquestes serres, a partir de la creació de la Reserva han generat una millora del seu estat de conservació, un ordenament i regeneració dels hàbitats naturals i una potenciació dels recursos turístics i econòmics dels municipis integrats a la Reserva i a les seves rodalies.

Des del punt de vista estrictament cinegètic, els caçadors locals gaudeixen d'una sèrie de privilegis, com són l'exclusivitat de la cacera del porc senglar i la possibilitat de disposar de permisos de caça major amb un considerable descompte (40%) respecte a les tarifes aprovades per a la resta de caçadors.

Des d'un punt de vista econòmic, la Reserva genera uns ingressos directes als municipis que la integren. Els ajuntaments i els propietaris de terrenys disposen d'uns permisos de caça per a la venda directa, els quals reverteixen directament als municipis i a les propietats. D'altra banda, les recaptacions de les quotes complementàries generades per la resta dels permisos expedits anualment, es reparteixen proporcionalment entre els propietaris dels terrenys en concepte de beneficis anuals generats per la RNC de Boumort.

Indirectament, la Reserva produeix tot un seguit de rendiments, com són: els procedents dels caçadors que visiten regularment la zona, els de les activitats de millora realitzades, els turístics, etc.; així com també els provinents dels llocs de treball i de la dinamització dels nuclis de població i municipis dels voltants.

Una altra font d’ingressos la proporciona l’activitat de fotografia i observació d’ocells carronyaires des de l’observatori de Boumort, un dels pocs que permeten observar simultàniament les quatre espècies de voltors del continent europeu. Per accedir a aquesta instal·lació cal tramitar un permís i efectuar el pagament d’una taxa, els ingressos de la qual reverteixen en la millor gestió de la reserva. Si esteu interessats, podreu descarregar el formulari de la pàgina de l'Observatori de Boumort.

Per a l'adquisició de permisos que corresponguin als ajuntaments i als propietaris de terrenys, us podeu adreçar als telèfons següents:

Conca de Dalt         973 680 092
Abella de la Conca  973 664 120
Gerri de la Sal        973 662 079
Taús i la Guàrdia     973 387 179
Sossís                    973 680 386

Informació relacionada

Repartiment del Pla Tècnic de Gestió Cinegètica

Anualment i segons de les poblacions de fauna censades, la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat aprova el pla tècnic de gestió cinegètica de la RNC de Boumort.

L'observatori de Boumort

En el següent enllaç trobareu més informació de l'Observatori de Boumort.

Informació relacionada

Data d'actualització:  26.09.2016