• Imprimeix

Corall vermell

Dibuix de coral vermell

Dibuix de coral vermell

 

 

 

 

 

 

 

Nom científic Nom castellà Nom anglès Nom francès Nom italià
Corallium rubrum Coral rojo Red coral Corail rouge Corallo rosso

 

El que coneixem com a corall no és més que l'esquelet de petits animals, celenterats de vuit braços (octocoral.lí), que es desenvolupen amb gran lentitud a mesura que la colònia creix. La velocitat de creixement oscil.la entre 3 i 5 mil.límetres l'any.

El coral vermell existeix quasi exclusivament al Mediterrani. Per créixer, el corall necessita adherir-se a roques dures exposades a corrents submarins i on la llum ambient resulti poc intensa. Creix cap avall, i pot fins i tot desenvolupar-se en l'obscuritat quasi total de coves i forats.

En altres temps va ser molt abundant en tota la conca mediterrània i la seva pesquera va ser important especialment a les illes de Creta i de Rodas, a Sicília, Trípoli, Tunis i Algèria. Al Cap de Creus i a les illes Balears també s'han trobat bancs de certa importància.

Encara avui en dia hi ha el problema de la recol.lecció de corall que fan els capbussadors esportius. 

S'estableix una veda de la pesquera d'una durada de 10 anys

ORDRE ARP/59/2017, de 7 d'abril,

per la qual es redueix el nombre de llicències per a la pesca de corall vermell (Corallium rubrum) durant la campanya 2017 i s'estableix la suspensió temporal de la pesquera a partir de la finalització de la campanya d'enguany. (DOGC núm. 7351 - 18/04/2017)

DECRET 54/2014, de 15 d'abril,

pel qual es regula l'extracció de corall vermell (Corallium rubrum) en les aigües interiors del litoral català. (DOGC núm. 6606 - 17/04/2014)

Llibre de registre de corall vermell

Descarregueu-vos-el!

[PDF]

El corall vermell Corallium rubrum és un animal del grup dels Antozous (animals en forma de planta), que forma part de la família d'espècies de corall preciosos que es distribueixen per tots els oceans. Les poblacions de corall vermell a la Costa Catalana es troben principalment en la zona de la Costa Brava entre el Cap de Begur i el Nord del Cap de Creus i conseqüentment, l'activitat pesquera es centra també en aquesta zona. Les quantitats pescades d'acord amb les declaracions del propis corallers durant els darrers 25 anys, giren al voltant d'una tona anual, la qual cosa representa menys d'un 3% de totes les captures efectuades a nivell de la Mediterrània.

Les poblacions de corall vermell de la Mediterrània en general i de la Costa Catalana en concret han estat sotmeses a una forta pressió pesquera per la seva utilització en la industria de la joieria. Les colònies existents actualment són de mides molt inferiors a les que eren habituals en un passat no gaire llunyà. Així les dades demogràfiques disponibles mostren que només entre un 4 i un 10% de les poblacions d'entre els 0 i 50 metres de fondària arriben a assolir els valors indicadors suficientment alts per considerar-les en bon estat de conservació.

La principal causa de l'estat actual de degradació de les poblacions de corall vermell ha estat sens cap mena de dubte l'explotació pesquera. Les estadístiques de desembarcaments mostren signes evidents de sobreexplotació, amb una reducció de fins el 75% de les captures a nivell de tota la Mediterrània en els darrers 40 anys. Malauradament pel que fa a les possibilitats de recuperació, l'ecologia del corall vermell es caracteritza per unes taxes de creixement i de reclutament extremadament baixes, conseqüentment els períodes de temps necessaris per a la recuperació de les colònies s'estimen en vàries dècades.

En la situació actual, la principal i probablement l'única eina capaç d'afavorir la recuperació de les poblacions de corall vermell és l'establiment d'una veda de l'activitat pesquera de llarga durada i revisable en funció del seguiment científic del que ha d'anar acompanyada. En resposta a aquesta necessitat la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha publicat l'ORDRE ARP/59/2017, de 7 d'abril, per la qual s'establirà a finals de 2017 una moratòria a la pesca del corall vermell d'una durada de 10 anys.

El corall vermell Corallium rubrum és un animal del grup dels Antozous (animals en forma de planta) que forma colònies arborescents. En les branques hi trobem els pòlips de color blanc.

El pòlips son les unitats funcionals de les colònies de corall i estan connectats entre ells a través d'uns túbuls situats en el teixit que recobreix l'esquelet del corall. El corall vermell s'alimenta pels pòlips gràcies als seus 8 tentacles que atrapen les partícules transportades per l'aigua i també és en els pòlips on es desenvolupen les gònades.

Les colònies de corall vermell poden arribar a assolir alçades de fins a 50 cm i tenir una base de fins a 10 cm de diàmetre i es troben en els ecosistemes litorals entre els 5 i els 1000 metres de fondària

Pòlips

Pòlips

El corall vermell té sexes separats. Hi ha pòlips/colònies, mascles i femelles que no assoleixen la maduresa sexual fins que les colònies tenen almenys uns 2 mm de diàmetre i uns 3 cm d'alçada.


El mesos de juny i juliol els mascles alliberen els gamets que busquen pòlips de colònies femelles. Dins dels pòlips es desenvolupa la larva, que al cap de 30 dies surt a la recerca d'un substrat on assentar-se. Hi ha una molt elevada mortalitat.

Malauradament sembla existir una barrera entre els 40-50 m de fondària que impedeix la dispersió de larves entre les colònies d'aigües somes i les d'aigües profundes.

El corall vermell té unes taxes de creixement extremadament baixes:

  • Creixement en diàmetre: 0,25 mm any-1 (aprox)
  • Creixement en alçada: 1 mm any-1 (aprox)

Tot i les xifres anteriors, durant els primers anys de vida de les colònies la taxa de creixement pot duplicar i fins i tot triplicar els valors anteriors.

 

Estat i gestió: 

  • Estructura de talles de les colònies de corall vermell
  • Recuperació de colònies de corall vermell
  • Zones d'extracció de corall vermell a Catalunya
  • La normativa reguladora a Catalunya

Estructura de talles de les colònies de corall vermell

En els gràfics (a) i (b), s'observa clarament un increment del diàmetre de la base i també de l'alçada de les branques a mesura que s'incrementa la fondària. Aquest fet es probablement degut a la dificultat tècnica que troben els pescadors de corall per accedir a grans fondàries i per tant hi ha una disminució progressiva de l'esforç pesquer.

Estructura de talles de les colònies de corall vermell

Com s'aprecia en els gràfics (c) i (d):

  • En el cas de les poblacions protegides (c), la distribució de la mida de les colònies és molt uniforme.
  • En les poblacions explotades per la pesca (d), l'abundància de colònies de talla superior a la reglamentària es pràcticament inexistent

Estructura de talles de les colònies de corall vermell

El percentatge de les colònies grans de corall vermell (>10 cm d'alçada) en les dos situacions contrastades: amb moratòria de pesca (e) i amb pesca autoritzada (f) modelització sobre una zona protegida de les Illes Medes, són totalment diferents, l'evolució en el temps de les colònies grans en una població explotada per la pesca és inexistent.

Hi ha dos mecanismes naturals per a la recuperació de les poblacions de corall degradades:

  1. Per reproducció sexual
  2. Per rebroll. És la principal via de recuperació de les poblacions de corall vermell pescades ja que proporcionalment la via de la reproducció sexual juga un paper secundari. En aquest cas les branques que han estat trencades pels corallers rebroten a partir de les restes de la colònia que queden adherides al substrat. Per aquest motiu és molt important que les extraccions de corall es facin trencant la branca i no pas arrencat la placa basal de la roca.

Les poblacions de corall vermell a Catalunya es concentren fonamentalment en les aigües costaneres del cap de Creus, del massís del Montgrí i del cap de Begur. En aquests indrets on es concentren les principals poblacions de corall vermell, l'administració ha establert diferents zones de protecció en les quals, l'extracció de corall vermell ha estat prohibida durant els darrers anys.

 

Zona del cap de Creus

La projecció de les franges de color sobre la costa mostren successivament: les zones aptes d'extracció, les zones prohibides i les zones no aptes on la presència de corall vermell no es habitual ni probable.

 

Zones del Montgrí i cap de Begur

La projecció de les franges de color sobre la costa mostren successivament: les zones aptes d'extracció, les zones prohibides i les zones no aptes on la presència de corall vermell no es habitual ni probable

 

La norma marc en matèria de pesca de corall vermell dins l'àmbit de les competències de la Generalitat de Catalunya la constitueix el Decret 54/2014, de 15 d'abril, pel qual es regula l'extracció de corall vermell (Corallium rubrum) en les aigües interiors del litoral català. Aquesta norma incorpora les recomanacions de la Comissió General de Pesca del Mediterrani (CGPM) i en certs casos les endureix. Els principals aspectes regulats són els següents:

  • Estableix un nombre màxim de 10 llicencies;
  • Fixa una talla mínima de les branques extretes de 7 mm de diàmetre de la base;
  • Preveu una campanya de pesca de 6 mesos l'any (de maig a novembre);
  • Autoritza l'extracció de corall en un únic tram de costa: des del cap Begur fins la frontera amb França. Dins d'aquest segment del litoral hi ha diverses zones protegides on la pesca és prohibida;
  • Acumula una extracció màxima de 300 kg l'any entre les captures de les aigües competència de la Generalitat de Catalunya i les de competència estatal.

 

El mes d'abril de 2017 ha estat publicada l'ORDRE ARP/59/2017, de 7 d'abril, per la qual es redueix el nombre de llicències per a la pesca de corall vermell (Corallium rubrum) durant la campanya 2017 i s'estableix la suspensió temporal de la pesquera a partir de la finalització de la campanya d'enguany. Aquesta Ordre ha estat la conseqüència directa de les recomanacions de l'informe encarregat per la Direcció General de Pesca i Afers Marítims a l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) sobre l'estat de les poblacions de corall vermell (Corallium rubrum) a les aigües de Catalunya.

 

Aquest informe que va ser lliurat el 30 de gener de 2017, està subscrit, a més de pel propi Institut de Ciències del Mar, pel Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, pel Laboratoire d'Ecogéochimie des Environnements Benthiques (LECOG-CNRS), i per la California State University, Northridge. Les conclusions recomanen a l'administració pesquera que emprengui urgentment les següents mesures de gestió:

  • Declarar una moratòria de la pesca en tota la Costa Catalana de 20 anys renovables.
  • Establir zones de protecció integral per les poblacions de corall vermell. L’anàlisi de la seva evolució hauria de servir de referència per a la conservació i gestió pesquera de les poblacions de corall.
  • Regular el nombre de visites de capbussadors en les zones d'immersió a on es trobin poblacions de corall per tal de limitar els impactes involuntaris durant les visites. Per exemple, es podrien establir visites guiades per instructors qualificats.
  • Fer una caracterització genètica extensiva de les poblacions de la Costa Catalana.
  • Establir protocols de restauració per les poblacions de corall vermell.

 

Paral·lelament a l'emissió de l'informe sobre l'estat de les poblacions de corall vermell, el Parlament de Catalunya ha adoptat la Resolució 418/XI, sobre la parada biològica del coral. En aquesta Resolució aprovada per unanimitat s'insta al Govern de la Generalitat a:

  • Valorar l'estat actual del corall a partir de l'informe encarregat a científics especialitzats en la matèria i justificar la necessitat de dur a terme la parada biològica del coral com una mesura eficient per a la protecció i la regeneració del coral com a element indispensable per al medi natural subaquàtic, amb la determinació de la durada mínima recomanada.
  • Reforçar el control de la pesca furtiva amb l'objectiu d'eliminar les conseqüències ambientals negatives d'aquesta pràctica i d'eradicar la sensació d'invulnerabilitat dels furtius.
  • Utilitzar aquesta parada biològica del coral per a potenciar les campanyes de sensibilització que es duen a terme sobre l'elevat valor ambiental del coral i el risc de la seva explotació extractiva i l'alternativa d'explotar turísticament la presència de coral al fons marí de la zona en concret.
  • Introduir a les escoles i els centres educatius la sensibilització i la conscienciació del valor ecològic del medi subaquàtic com a patrimoni natural que cal preservar.

 

Davant de les recomanacions anteriors, tant les de l'informe científic com les de la resolució del Parlament de Catalunya, la Direcció General de Pesca i Afers Marítims ha promogut d'urgència la publicació de l'Ordre ARP/59/2017, de 7 d'abril, que aplica de forma immediata per a la campanya 2017 una reducció del 50% de les llicències i estableix a la finalització d'aquesta, una veda de la pesquera d'una durada de 10 anys.

Corall vermell

Corall vermell

La Direcció General de Pesca i Afers Marítims ha atorgat un total de 5 llicències per a la pesca del corall vermell dins les aigües interiors, que són de la seva competència. Per la seva part l'Administració de l'Estat ha emès per a la campanya 2017 un total de 12 llicències per a la pesca en les aigües exteriors del litoral de Catalunya.

La campanya actual és va iniciar el dia 1 de maig i finalitzarà el dia 31 d'octubre. Immediatament després, el dia 1 de novembre s'inicia el període de veda de 10 anys que afectarà tant a les aigües interiors com a les exteriors del litoral de Catalunya

 

Corallers amb llicència per a la pesca de corall vermell al litoral català durant la campanya 2017
Nom Aigües interiors Aigües exteriors
Jorge Bosch Bofill
José Simón Garcia Veilla
José Jimenez Uceda Si  
Joan Quintana i Casas
Enric Fernández Fernández
Joaquin Beza Quintero  
Rafel Callol García  
José Manuel Lao García  
Josep María Lloveras Rodríguez  
Pere Sureda Llobet  
Antonio Fernández Núñez  
Gonzalo Alfonso Zamora Álvarez  

 

Relació d'embarcacions auxiliars autoritzades per a la pesca de corall (1)
Vaixell Llista Matrícula Foli
Horitzó 4 BA-6 3-99
Mana 4 BA-2 1-15
La Trepa Uno 4 BA-5 1-96
Arrakis 4 4GIR-2 2-11
Jacaré 4 4MH-1 1-10
La Trepa Uno 4 BA-5 1-99
Carpe Diem Primero 4 GIR-3 1-15
Marin 4 BA-2 1-16

(1) Aquestes són les úniques embarcacions que poden utilitzar els corallers que disposen de llicència per a la pesca de corall com a embarcació de suport.

 

Data d'actualització:  26.05.2017