Novetats Documentals
El món agrari, alimentari i rural a Internet
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Gabinet Tècnic
Setembre 2017 #0198

Document d'interès

Impact of agricultural export restrictions on prices in importing countries

Impacte de les restriccions sobre les exportacions agrícoles en els preus dels països dependents de les importacions
Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD). 7 d'agost de 2017, 36 p.
Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD)

L'informe fa un estudi comparatiu a escala global.

Durant els anys 2007-08 i 2010-11, hi va haver una forta pujada dels preus de les matèries primeres, cosa que va provocar que diversos països implantessin restriccions temporals a l'exportació d'aliments bàsics en un intent de protegir els consumidors propis dels preus elevats i volàtils. Tanmateix, els impactes d'aquestes polítiques no es limiten als països que les implanten; també poden influir en els preus al consumidor en llurs socis comercials. Aquest estudi analitza si l'impacte de les restriccions a l'exportació és diferent en països que tradicionalment eren més dependents de les importacions procedents del país restringit que en països que importaven una part menor. Es consideren quatre prohibicions d'exportació: la prohibició de blat de moro a l'Argentina, les prohibicions d'arròs a l'Índia i el Vietnam, i la prohibició de blat a la Federació Russa

Llegiu-ne més

Agroclimatologia

JRC MARS EXPLORER

Joint Research Centre, 4 de setembre de 2017.
JOINT RESEARCH CENTRE (JRC)

Els usuaris web d'arreu del món ara poden veure en temps real les condicions meteorològiques i de cultiu a tota la UE gràcies al JRC MARS Explorer, un nou servei electrònic pioner del Centre de Recerca i Investigació de la Comissió Europea. L'explorador JRC MARS proporciona accés ràpid a mapes i gràfics d'alta resolució, que s'actualitzen tres vegades al mes.

Aquestes imatges mostren informació sobre el cultiu i el clima, i poden ser descarregades i reutilitzades pels usuaris en informes propis. La informació meteorològica es basa en les observacions de diversos milers d'estacions meteorològiques d'Europa, mentre que les simulacions que empren un model informàtic proporcionen informació sobre els cultius.

Llegiu-ne més
shadow bottom

Crisi alimentària

El estado de la seguridad alimentaria y la nutrición en el mundo: fomentando la resiliencia en aras de la paz y la seguridad alimentaria

L'estat de la seguretat alimentària i la nutrició en el món: fomentant la resiliència en favor de la pau i la seguretat alimentària
Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l'Agricultura (FAO), 15 de setembre de 2017.
Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l'Agricultura (FAO)

La fam augmenta per primera vegada en gairebé 15 anys. Els conflictes i els impactes climàtics estan al darrera d’aquest repunt. Ja són 11 de cada 100 persones, més de 815 milions, les qui no mengen tant com cal. L'informe conclou que acabar amb la fam és una qüestió de voluntat política. Perquè es produeixen aliments amb escreix perquè els gairebé 7.500 milions d'habitants del planeta mengin el que cal per viure. El problema és gairebé sempre de distribució: hi ha regions a les quals no arriba prou menjar, hi ha persones (o comunitats senceres) sense prou recursos per comprar-ne...

Llegiu-ne més
shadow bottom
El estado de la seguridad alimentaria y la nutrición en el mundo: fomentando la resiliencia en aras de la paz y la seguridad alimentaria

L'estat de la seguretat alimentària i la nutrició en el món: fomentant la resiliència en favor de la pau i la seguretat alimentària
Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l'Agricultura (FAO), 15 de setembre de 2017.
Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l'Agricultura (FAO)

[Versió resumida]

Llegiu-ne més

Mercats mundials

Agriculture, Development and the Global Trading System: 2000-2015

Agricultura, desenvolupament i el sistema mundial de comerç: 2000-2015
International Food Policy Research Institute (IFPRI), 11 de setembre de 2017.
International Food Policy Research Institute (IFPRI)

Aquesta publicació tracta sobre com les polítiques comercials poden fomentar la seguretat alimentària. Aquest llibre està dedicat a la complexa relació entre el sistema comercial mundial i la seguretat alimentària, i se centra en dos elements importants: l'Agenda de desenvolupament de Doha i la manera de gestionar la volatilitat dels preus dels aliments a través d'instruments comercials. La primera secció del llibre es basa en la premissa que més integració comercial pot lluitar contra la pobresa i alleujar la fam. La segona secció examina si la volatilitat de preus és factible a través d'una integració més o menys comercial

Llegiu-ne més
shadow bottom
Impact of agricultural export restrictions on prices in importing countries

Impacte de les restriccions sobre les exportacions agrícoles en els preus dels països dependents de les importacions
Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD). 7 d'agost de 2017, 36 p.
Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD)

L'informe fa un estudi comparatiu a escala global.

Durant els anys 2007-08 i 2010-11, hi va haver una forta pujada dels preus de les matèries primeres, cosa que va provocar que diversos països implantessin restriccions temporals a l'exportació d'aliments bàsics en un intent de protegir els consumidors propis dels preus elevats i volàtils. Tanmateix, els impactes d'aquestes polítiques no es limiten als països que les implanten; també poden influir en els preus al consumidor en llurs socis comercials. Aquest estudi analitza si l'impacte de les restriccions a l'exportació és diferent en països que tradicionalment eren més dependents de les importacions procedents del país restringit que en països que importaven una part menor. Es consideren quatre prohibicions d'exportació: la prohibició de blat de moro a l'Argentina, les prohibicions d'arròs a l'Índia i el Vietnam, i la prohibició de blat a la Federació Russa

Llegiu-ne més
Los acuerdos comerciales de nueva generación de la UE: el tratado CETA

Els acords comercials de nova generació de la UE: el tractat CETA
Banco de España. 5 de setembre de 2017, 8 p.
Banco de España

L'article descriu les característiques generals dels acords comercials de nova generació, les dificultats que planteja la seva naturalesa reguladora i llur caràcter ampli. L'article debat també l'impacte en l'economia espanyola del tractat CETA, signat recentment entre la UE i el Canadà, que ara es troba en procés de ratificació pels parlaments. Particularment, el document se centra en la supressió dels drets de duana: el CETA elimina el 99% dels aranzels en els intercanvis de productes industrials entre la UE i el Canadà des del moment de l'entrada en vigor. Els productes de la pesca i l'agricultura són objecte d'una eliminació aranzelària gradual durant un període de set anys. La singularitat rau en el fet de reduir no només les barreres aranzelàries convencionals, sinó també les barreres de caràcter regulador i administratiu

Llegiu-ne més

Política agrària

Risk management schemes in EU agriculture: Dealing with risk and volatility

Règim de gestió de riscos en l'agricultura de la UE: la gestió del risc i la volatilitat
Comissió Europea. Setembre de 2017, 16 p.
Comissió Europea

El Departament de Desenvolupament Agrícola i Rural de la Comissió Europea ha publicat un informe de mercat que descriu l'estat actual de la gestió de riscos en l’agricultura europea. L'informe inclou els diferents riscos existents, els instruments que es poden utilitzar per prevenir, mitigar o fer front a aquests riscos, i en quina mesura s'utilitzen les eines disponibles. Els riscos poden estar vinculats al preu, la producció o els ingressos, però també es classifiquen segons llur freqüència i grau de perjudici. Per fer front a aquests problemes, cal adaptar les eines de gestió de riscos

Llegiu-ne més
shadow bottom
L'impacte de la política agrària comuna a Catalunya. Resultats del primer any d’aplicació

Generalitat de Catalunya. Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), 27 de juliol de 2017
Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC)

Aquest nou informe actualitza les dades de l'informe publicat el febrer de l'any 2016 titulat Impacte de la reforma de la política agrària comuna a Catalunya. Aquell informe, elaborat amb les declaracions úniques agràries (DUN) dels agricultors catalans de l'any 2013, feia una estimació de l'impacte de la reforma de la PAC que s'havia produït just un any abans. L'informe que ara ha enllestit el Consell complementa el que es va elaborar ara fa poc més d'un any i dona a conèixer precisament el resultat final de la Declaració única agrària de 2015. Finalment, el resultat del primer any d'aplicació de la nova PAC ha estat millor del que s'havia previst, i els ingressos dels beneficiaris catalans no només no han caigut sinó que han augmentat lleugerament

Llegiu-ne més
Swiss agricultural policy: Lessons for Brexit Britain

Política agrícola suïssa: lliçons per al Brèxit britànic
Jonathan Baker (Nuffield Farming Scholarships Trust). 11 de juny de 2017, 11 p.
Nuffieldbaker

L'autor escriu aquest informe arran d’una beca de Nuffield Farming (UK) que s'emmarca en un projecte que explora les polítiques agrícoles dels països desenvolupats fora de la UE. El projecte inclou el Japó, Corea del Sud, Nova Zelanda i Noruega. L'informe se centra en l'experiència de Suïssa i afirma que fora de la UE és possible crear una política agrícola generosa, imaginativa, adaptativa i efectiva. Té com a objectiu inspirar el Regne Unit, que, segons l'autor, haurà de considerar d'emprendre aquesta línia, com Suïssa, ja que la finalitat del futur de la política agrícola ha de ser protegir de la reforma un sector enfront del canvi desfermat. Sense perdre de vista que l'enfocament suís conté moltes lliçons per al Brèxit britànic, ja que la primera política agrícola suïssa es va desenvolupar ja fa quaranta anys

Llegiu-ne més
What makes urban food policy happen

Què fa possible la política alimentària urbana?
International Pannel of Experts (IPES FOOD) on sustantinable food Systems. Juny de 2017, 112 p.
International Pannel of Experts (IPES FOOD) on sustantinable food Systems

Informe presentat al Fòrum de l'Alimentació d'Estocolm mostra que la política alimentària ja no és solament el domini dels governs nacionals. Les ciutats hi incideixen per intentar organitzar el sistema alimentari. L'informe extreu lliçons a tall d'exemple de les cinc ciutats del món que han desenvolupat polítiques urbanes d'aliments: Belo Horizonte, Nairobi, Amsterdam, Toronto (Golden Horseshoe) i Detroit. Tot i que aquestes polítiques van ser desenvolupades en contextos molt diferents, es van identificar una sèrie de factors comuns en tots cinc casos que van ser conductors de la política a seguir. Els autors també assenyalen la necessitat de millorar la connexió entre les polítiques alimentàries a escala local, nacional i internacional

Llegiu-ne més

Sectors productius

Prospective filière lait de vache

Prospectiva del sector lleter a França
France Agrimer. Agost de 2017, 337 p.
France Agrimer

Exercici de prospectiva del sector de la llet de la vaca francès a petició del Consell Especialitzat de la Llet. Des de la seva creació l'any 2009, FranceAgriMer emet informes de prospectiva per respondre a les peticions de professionals del sector agroalimentari i del Govern francès

Llegiu-ne més
shadow bottom

Tecnologia (R+D) i Innovació

Les biotechnologies vertes : un enjeu stratégique pour l’avenir de la filière semencière française

Les biotecnologies verdes: una aposta estratègica per al futur del sector de les llavors de França
Académie d'Agriculture de France. 13 de juliol de 2017
Académie d'Agriculture de France

Informe que mostra els resultats de l'enquesta a 80 centres francesos de selecció de plantes en què se'ls pregunta sobre l'aplicació de la biotecnologia. L'informe fa un balanç de l'ús de la biotecnologia a les empreses de llavors des dels anys 80 i també dona una visió del sector a l'horitzó de l'any 2030

Llegiu-ne més
shadow bottom
Continguts

Consulta i més informació: lllagostera@gencat.cat Gabinet Tècnic

Alta | Baixa | Contacte | Creative Commons

ISSN: 2014-704X | Dipòsit legal: B.18194-2012

Logotip del Departament