• Imprimeix

Distribució general de la superfície de Catalunya

Definició dels usos del sòl

El quadre de la distribució general de la superfície de Catalunya resumeix les dades de l’enquesta 1-T sobre superfícies ocupades pels conreus agrícoles, realitzada pel Departament d'Agricultura.

En el quadre, la superfície de Catalunya és dividida en forestal (bosc, bosquines i altra vegetació), conreus (ulteriorment desglossats en secà i regadiu) i la superfície que anteriorment es definia com «improductiva». Atès el matís negatiu connatural al terme -la justificació del qual raïa en una aproximació agroforestal, però no pas industrial o naturalista- s’ha preferit definir les dues classes de territori urbanitzat i infraestructures i àrees sense vegetació. Aquesta última figura després de la superfície forestal, d’acord amb una lògica de «gradient de recobriment arbori» i «grau de pertorbació antròpica», així que la classificació de la superfície comença amb el bosc i acaba amb el territori urbanitzat i les infraestructures.

Les denominacions i definicions emprades en el quadre són, doncs, les següents:

Classe Definició
Superfície forestal Bosc Tot terreny poblat per arbres
Bosquines Màquies, garrigues, brolles, landes, arbusts, matolls i situacions de trànsit entre bosc i matollar
Altra vegetació Prats, pastures, herbassars, vegetació de zones humides, erms pasturats
Àrees sense vegetació Sòls nus, roquissars, escarpaments, tarteres, xaragalls, sorral i platges, congestes, llacs, embassaments i rius
Conreus Secà Terrenys sembrats, plantacions d'espècies anuals o plurianuals, sempre amb forta intervenció humana (cultius herbacis i llenyosos, de regadiu i de secà, guarets)
Regadiu
Territori urbanitzat i infraestructures Nuclis urbans, zones urbanes de baixa densitat, zones industrials i comercials, infraestructura viària
Data d'actualització:  14.08.2018