• Imprimeix

Teresa Jordà: "Cal avançar plegats cap a la fertilització d'excel·lència i cap a models sostenibles de bioeconomia circular"

Torna
Dimarts, 20 de novembre de 2018
FOTO WEB

FOTO WEB

  
La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà, acompanyada de la subdirectora general d’Agricultura, Neus Ferrete, així com del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Ferran de Noguera, ha presentat avui, a Lleida, el projecte Life Agriclose, coordinat pel Departament i seleccionat per la Comissió Europea en la convocatòria Life 2017 per a iniciar-se enguany.
 
El projecte Life Agriclose, amb una durada 4 anys fins 2022 i un pressupost total de 2.189.704€, té la seva localització a Catalunya, Lombardia i Piamonte, i com a socis beneficiaris l’Agència Estatal Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i la Fundació Mas Badia, l’Ente Regionale per i Servizi all’Agricoltura e alle Foreste (ERSAF), i la Universita’ Degli Studi Di Torino (UNITO).
 
La consellera s’ha mostrat molt satisfeta d’haver obtingut aquest nou projecte europeu d’innovació i de millora del medi ambient, liderat pel Departament, que esdevé un pas endavant en els resultats assolits amb el projecte Life ‘Futur Agrari’, presentats a l’abril, i ha fet palesa l’excepcionalitat d’obtenir dos cops tan seguits els fons comunitaris que els fan possible. Aquest fet “demostra la feina ben feta que hem fet i, en certa manera, és un reconeixement a tota la recerca duta a terme fins ara i a la gent que ho ha fet possible”, ha assenyalat.
 
Aquest projecte se centra en la millora del maneig de la fracció líquida (FL), fracció sòlida (FS) i digerits derivats del tractament dels purins (porcins i vaquins). Així, es millorarà la seva aplicació, maneig i coneixement per a què els agricultors utilitzin aquests productes adequadament i esdevinguin fertilitzants tan usats com els químics. L’objectiu principal és trobar una solució viable i sostenible a tots aquells ramaders i agricultors que treballen amb aquests sistemes de tractament (separadors S/L i digestors) i els seus productes resultants.
 
En aquest sentit, Teresa Jordà ha assenyalat que “la modernització del sector agrari ha fet que les explotacions cada cop siguin més grans i més tecnificades, però si no fem una bona gestió de fems i purins, es pot produir problemes ambientals de primera magnitud. Des de fa anys treballem de valent des del Govern català des de molts fronts per a garantir una activitat agrària ambientalment sostenible, i un d’ells és la innovació”, ha subratllat.
 
I en aquesta línia, el projecte Life Agriclose vol promoure accions per a millorar la gestió de les dejeccions ramaderes, avançant cap a la fertilització d’excel·lència a partir de sistemes de concentració de nutrients que permetin guanyar en eficiència i en seguretat ambiental i que alhora avancin cap a models sostenibles de bioeconomia circular. 
 
“Cada vegada més ramaders estan convertint el problema del residu en una oportunitat, en un producte de qualitat, i pensen ‘si més en fes, més en trauria’, un fantàstic missatge a la societat i que encaixa amb un dels grans eixos del Departament: promoure l’economia circular com un ús innovador, sostenible, inclusiu i eficaç dels recursos naturals”, ha destacat la consellera. I, com ha afegit, l’objectiu d’aproximar-se a l’economia circular és utilitzar els recursos disponibles per a millorar la productivitat de les terres i ajudar la societat a adoptar un mode de vida més sostenible i saludable, estratègia que esdevé motor de dinamització territorial.
 
Teresa Jordà ha volgut posar de relleu la necessitat de garantir la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i agrícoles, el que també passa per assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país; i en aquesta línia un altre dels fronts, a banda de la recerca, és la regulació. En aquest punt, Jordà ha insistit en què el Departament està treballant a fons per a aprovar el Decret de dejeccions ramaderes, amb 3 grans objectius: la millora en origen en la gestió de les dejeccions, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d’excel·lència; i el control i seguiment de les aplicacions, garantint la traçabilitat dels moviments; apostant clarament per una valorització de la fertilització orgànica.
 
“Parlem sovint de la cogestió: aquesta nova governança horitzontal que apliquem des del Departament, que tant d’èxit està tenint en el sector pesquer, i que també estem aplicant en la redacció del nou Decret de dejeccions. El decret està absolutament consensuat amb el sector fruit d’hores i hores d’intercanvi i d’aportacions creuades. Això ha fet que anem més lents, però, com sabeu, les coses a foc lent surten millor i son més bones. Les aportacions del sector han servit per a millorar molt el decret. No crec que hi hagi hagut cap decret més treballat en el sector. Això ens dóna una oportunitat fantàstica: la coresponsabilitat en la seva aplicació. Això farà més fàcil que el nivell de compliment sigui molt i molt alt. És així com treballem al Departament”, ha dit.
 
D’altra banda, la consellera Teresa Jordà presideix, aquesta tarda, l’acte de lliurament d’escriptures de concentració parcel·lària de Llardecans, que té lloc a l’Ajuntament de l’esmentada localitat. Així, el gran esforç impulsor de les obres del regadiu Segarra - Garrigues que està duent a terme el Govern de la Generalitat assoleix una altra fita, amb l’esmentat lliurament de les escriptures de propietat de les noves finques als 128 propietaris beneficiats de la zona concentrada de Llardecans, de 1.493 hectàrees de superfície.
 
Aquesta zona, situada en el sector 13 del sistema Segarra-Garrigues, disposarà d’una dotació de reg total de 6.500 m3 per hectàrea i any, exceptuant les parcel·les incloses dins la Xarxa Natura 2000, unes 40 hectàrees, que tenen dret a un reg de suport a l’arbrat de 1.500 m3 per ha i any.
 
L’impacte econòmic de la concentració parcel·lària en el compte de resultats de les explotacions ubicades en la zona representa una reducció de les despeses corrents al voltant del 15%, aspecte de gran rellevància atenent les dificultats econòmiques per les que travessen moltes de les explotacions. Aquest important estalvi és conseqüència de la disminució de la distància entre les finques que conformen les explotacions, en minvar el nombre total de parcel·les de conreu, gairebé en un 25%. Aquest fet representa que un gran nombre de propietaris ha vist reduït el nombre de finques de conreu a 1 o 2, obtenint-se, així, un important estalvi en gasoil, en despeses de manteniment de maquinària, i en el temps dedicat a les feines agrícoles.
 
La xarxa primària de reg del sector 13 ja està executada, ara bé, l’execució de la xarxa de distribució, que és la que porta el reg a les finques, vindrà condicionada per la voluntat dels mateixos propietaris de donar-se d’alta al regadiu. Actualment aquesta zona està en promoció i ja disposa d’algun àmbit en el qual s’ha assolit el 60% d’adhesió i amb el projecte de la xarxa de distribució redactat.
 
 
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat i twitter.com/agriculturacat.